En la segona classe de teoria vam finalitzar el tema 1 : Aproximació Conceptual. En aquest tema es va realitzar un aclariment dels conceptes bàsics de l'assignatura: oci, temps lliure, animació físico-esportiva i recreació.
L'Oci prové del vocable llatí otium i en l'actualitat es refereix a una dedicació que es dóna quan no es treballa. Però aquesta distinció no resulta adequada perquè es confon l'oci amb el temps lliure.
El Temps Lliure és un període de temps no subjecte a obligacions laborals dedicades a la subsistència, es a dir, és un temps complementari al treball. Aleshores temps lliure tampoc és sinònim d'oci, per a que aflore l'oci es déu disposar d'una quantitat suficient de temps lliure que permeta trobar-se alliberat d'obligacions.
La Recreació és una forma d'ocupar eixe temps on les persones estan alliberades d'obligacions: existeix dos tipus de recreació: pasiva i activa. Però la recreació tampoc és exactament l'oci. La recreació és el conjunt d'activitats en les que es manifesta objectiva i quantificablement l'oci (Ispizua i Monteagudo, 1998).
L'Animació físico-esportiva està integrada dins de l'animació socio-cultural, que pretén amb un conjunt d'accions realitzades per diferents sectors promoure en els seus membres una actitud de participació activa en el procés del seu desenvolupament tan social com cultural. Aleshores, l'animació físico-esportiva serà una forma d'intervenció o dinamització socio-cultural amb l'objectiu de promoure la participació social i l'extensió de les activitats físico-esportives.
Aquests són els conceptes més importants del tema; per ampliar-lo visiteu el tema 1 en l'aula virtual.
2 comentaris:
Els companys han fet un bon resum del que han sigut les idees principals d'aquest tema, encara que m'agradaria ampliar la información sobre algunes questions que he trobat importants.
Per una banda, comentar que l'espectre del temps lliure d'Elias i Dunning, 1991, difrència entre:
- Rutines de temps lliure que tenen certa obligatorietat com poden ser: menjar, duxar-se.
- Activitats intermèdies de temps lliure en les que hi ha un compromís, com per exemple: anar a missa i portar un equip de futbol gratuitament.
- Activitats recreatives com jugar al monopoli.
Això per una banda, i per l'altra, també destacar, que l'oci no sempre té una direcció positiva, ja que ens podem trobar en:
- Direcció positiva de l'oci:
.Oci autotèlic: Fas algo perquè simplement perquè vols.
.Oci exotèlic: Té una utilitat social com pot ser una ONG.
- Direcció negativa:
.Oci nociu: Quan algú fa algo que el deteriora a ell o als altres, com per exemple jugar al poquer perdent diners.
.Oci absent: La gent no sap que fer durant el seu oci, fet que porta a l'ociositat.
Nosaltres com a futur educadors, em de dirigir als nostres alumnes cap a un oci positiu en el que puguen gaudir fent esport, i allunyan-los totalment de la possible aparació d'un oci negatiu.
Vicente Bertó Costa
Ampliando la información de mis compañeros y según Manuel García Ferrando en sus apuntes sobre Sociología del Ocio (2008) “el ocio moderno permite el desarrollo de nuevas formas de creatividad y convivencia social. La posible uniformidad cultural de la sociedad de masas se quiebra a través de las mediaciones que introduce el tiempo fuera del ocio, dando lugar a estilos de vida ociosa autónomos e independientes entre sí, merced a los cuales los individuos pueden reafirmar su autodeterminación personal y grupal- en el marco del ocio como tiempo central.
LA CIUDADANÍA DEL OCIO: surge del reconocimiento del derecho social al ocio que reclama el ciudadano tanto a las instituciones públicas como a las organizaciones (empresas) privadas. El ocio como valor ético y cultural que recibe cada vez más estima social frente a la ética del trabajo, hasta ahora protagonista casi exclusiva de la estratificación social, se ha convertido en un valor universalista y democratizador.
El disfrute del ocio ya no viene tanto determinado por la condición socioeconómica como por el talante y la iniciativa personal, y por la predisposición de vivir emociones y sentimientos que complementen, o sustituyan, la racionalidad instrumental de la vida laboral y doméstica.
Las funciones del Ocio son:
TERAPEÚTICA.
EDUCATIVA Propios del ocio tradicional
FORMATIVA
OPORTUNIDAD ECONÓMICA
COLMACIÓN DE ASPIRACIONES
POR EL LOGRO DE LA EMOCIÓN Propias del ocio contemporáneo
Y LA EXCITACIÓN PLACENTERAS
Por tanto, el tiempo de ocio puede darse en cualquier contexto, siempre que el sujeto lo realice de manera voluntaria, libre y disfrute de ello.
“Vivir emociones y sentimientos que complementen, o sustituyan, la racionalidad instrumental de la vida laboral y doméstica”, esta frase citada en el párrafo anterior es el fiel reflejo de que se trata de un tiempo en el cual, puedas liberarte de la rutina, para poder vivir experiencias que te hagan sentirte realizado y libre.
Por ello, con las Actividades Físico Recreativas se pueden llegar a desarrollar situaciones en las que el sujeto disfrute y aprenda valores de la vida, que quizás en otros contextos le serían más difíciles de alcanzar. Ya que su vida, en la mayoría de los casos esta tan racionalizada, que no le permitiría romper con la monotonía.
Rocio Fito
Publica un comentari a l'entrada